RAFAEL MASÓ

Rafael Masó Valentí (1880-1935)

Rafael Masó i Valentí neix a Girona l'any 1880. El 1900 inicia els estudis d'Arquitectura a Barcelona i obté el títol d’arquitecte el 1906, compartint promoció amb Josep M. Pericas i Josep M. Jujol. Format en l’ambient del Modernisme, ja des de les primeres obres defineix els trets del que serà el noucentisme gironí. Recupera la tradició artesana de la ceràmica, la fusta, el vitrall i la forja i marca un estil arquitectònic que dóna caràcter a la ciutat. La seva producció s’estén per tota la demarcació, amb obres tant importants com la Farinera Teixidor, les cases Batlle, Ensesa i Teixidor a Girona, la Casa Masramon a Olot, la Cooperativa Palafrugellenca a Palafrugell i el conjunt de ciutat-jardí de S'Agaró, entre moltes altres.

Al marge de la faceta professional com arquitecte, destaca també el seu vessant literari. A Girona, freqüentarà el cercle de Xavier Montsalvatge, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana tot col·laborant en diverses publicacions. A Barcelona entra en contacte amb intel·lectuals com Josep Carner, Jaume Bofill i Mates, J.M. López Picó i Emili Vallès, que són el nucli literari que va iniciar el canvi de gust que va preparar el noucentisme. En aquest context Rafael Masó escriu proses poètiques que manifesten el seu amor per a les petites coses, els costums familiars, i a la seva ciutat i també articles d'opinió a la premsa de l'època. Els seus poemes foren premiats en diferents jocs florals i alguns foren inclosos a l'Almanac dels Noucentistes (1911).

Al llarg de la seva vida desenvolupa també una important labor cultural, col·laborant en la fundació de la societat Athenea i convertint-se en l’ànima d'un grup d'artistes i artesans entre els quals cal destacar: l'escultor Fidel Aguilar, el pintor i ceramista Joan Baptista Coromina, el ferrer Nonito Cadenas i els decoradors Josep Maria, Lluís i Jaume Busquets, entre d’altres.

El seu interès per millorar la societat des de l’arquitectura i les arts, el porta també a l’activitat política. Tot i que a Barcelona, de la mà del seu amic Jaume Bofill, milità a les Joventuts Catalanistes de la Lliga, no serà fins les eleccions municipals de 1920 quan s’integra a la candidatura de la Lliga que guanyarà les eleccions a l’ajuntament de Girona. Rafael Masó entra a l’ajuntament com regidor, amb el doble objectiu de racionalitzar la política urbanística de la ciutat, sobretot el que fa tractament del barri vell i també la de millorar la dotació d’equipaments culturals.

L’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera el setembre de 1923 interromp la vida democràtica. El curs dels esdeveniments porta, per Nadal, a la suspensió i l’empresonament de Rafael Masó i altres regidors catalanistes. Masó sortirà de la presó el gener de 1924 però rebrà una sanció que l’incapacitarà per actuar com a professional en obres oficials. L’arquitecte retornarà a l’ajuntament entre el febrer de 1930, data de la caiguda de Primo de Rivera i l’abril de 1931, quan es proclama la República.

Rafael Masó, també va ser arquitecte delegat de l’Institut d’Estudis Catalans pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, corresponsal a Girona del Foment de les Arts Decoratives, acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i Membre de la Comissió Provincial de Monuments.

La seva activitat com a arquitecte viu la crisi del modernisme. Intenta trencar amb aquest passat immediat tot partint d'un cert neopopulisme i de les experiències d'avantguarda de l'arquitectura europea. S'interessà especialment per la domèstica anglesa (Voysey, Mackintosh) i la Sezesion vienesa (Hoffmann, Olbrich, Loos). Aquests interessos els cultivarà a través de la lectura i subscripció de diverses revistes europees.

L'estudi de la seva arquitectura es concreta en tres períodes: El primer (1906-1911) en el qual Rafael Masó intenta formular un llenguatge propi, malgrat que acusa les influències comentades. Són els anys de la reforma del Mas El Soler, la farmàcia Masó, la Casa Batlle, la Farinera Teixidor, el magatzem Ensesa i les cases Salieti i Masó.

L'any 1912, de retorn de seu viatge de nuvis per Itàlia i Alemanya, enceta un segon període que durarà fins el 1922 i en el que reforça la seva actitud inicial de definir un estil propi. És el moment de les obres plenament noucentistes, que es considera el més interessant de la seva trajectòria. Durant aquest segon període Rafael Masó projecta les cases que han esdevingut referència en l'arquitectura catalana del moment: l’edifici Athenea, les cases Cendra, Masramon, Ensesa, Cases i Teixidor, el garatge Callicó i la Casa Gispert Saüch.

En el tercer període (1923-1935) es reforça la idealització de Catalunya i l'expressió d'aquesta mitjançant elements de la tradició (esgrafiats, columnes, terracottes...). La Econòmica Palafrugellense, les cases Cots i Colomer i les urbanitzacions Teixidor i S'Agaró, en són bona mostra. En aquesta etapa també demostra un interés creixent per l’estudi i la recuperació del patrimoni.

Rafael Masó mor a Girona l'any 1935, essent president de la Demarcació del Col.legi, a l'edat de 55 anys. L'estudi i investigació de la seva obra han estat decisius per a la sensibilització i recuperació del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

programa ARTquitectura / Canal Nord (20:41)